Miquel Segura

JOSE EDUARDO IGLESIAS JA NO ÉS NINGÚ

Els àrabs asseguren que si t´asseus a la porta de ca-teva un dia veuràs passar les despulles del teu enemic. Aquest dia ha estat, per a mi, el dissabte 13 de juny. Berenava tan tranquil davant el mar, l´infinita calma de la badia, quan una notícia "breu" m´ha colpit: el Diario de Mallorca canviava de director. José Eduardo Iglesias, el periodista foraster que un dia es permetè la infàmia d´interrogar-me telefònicament durant més d´una hora, com si ell fos el jutge i jo el delinqüent, havia estat cessat.

Vaig conèixer José Eduardo Iglesias molt abans d´aquell dissortat 16 de març del 2001, quan el seu diari omplí planes i més planes de calùmnies contra mi i contra la meva filla. L´havia conegut en un dinar de Nadal organitzat per "La Caixa" -aleshores jo era el corresponsal de l´ABC. El director del DM arribà tard, amb una rialla de suficiència que semblava proclamar: "mirau-me: som el més ´guapo´, el més fatxenda, puc disposar de la vostra honra com em vengui de gust". Des del primer moment em va caure malament: dirigia un diari a Mallorca amb prepotència forastera, ni tant sols amollava una paraula en català.

Jo no ho podia saber però en el "Diari de Mallorca", comptant amb l´inestimable ajut d´alguns funcionaris i polítics del "Pacte de Progrés", primera versió, preparaven un gran muntatge per acabar amb les carreres polítiques de Jaume Matas i Rosa Estaràs. Els que poguéssim estar al bell mig del foc de la batalla no els importaven gaire. Així fou com Matias Vallés -ja li arribarà, també la seva hora- i José Eduardo Iglesias em situaren a mi i a la meva filla, a la família Segura al complet, sobre el cadafal dels botxins. El dia que publicaren el primer d´una llarga sèrie d´articles difamatoris -els guardo tots, un per un, vora l´auto judicial que proclamà -sis anys després!- la nostra innocència- el perdonavides foraster em cridà al telèfon mòbil. Ni tant sols l´interrogatori del fiscal d´Eivissa -quan, per la culpa d´Iglèsias, vaig haver de comparèixer com imputat- fou tant dur. Moltes vegades m´he demanat perquè vaig tolerar aquella endemesa. Suposo que aleshores encara respectava la professió periodística i, de manera ingènua, pensava que les meves explicacions el podrien convèncer. Fou de bades. Aquell dia de març començà una persecució que es perllongaria més d´un lustre. Quan el jutge ens lliurà de la culpa que aquest malanat ens volgué tirar al damunt, el "Diario de Mallorca" ni tant sols publicà unes tristes línies de disculpa.

M´és ben igual. La Torà diu que el mal que fas tard o d´hora et cau al damunt. Ara Iglesia no és ningÚ i jo gaudeixo d´una tribuna lliure, el meu darrer llibre triomfa arreu d´Espanya i Sudamèrica i el cas que ell ens volgué adjudicar com una tara de per vida només resta en boca de quatre pobres errats de comptes.

Quina berenada més a gust, la d´aquest dissabte"