Miquel Segura

LA VIDA I LA MORT

Ens acaben d´anunciar que, si Déu vol, els dos bessonets veuran la llum demà dijous, diada de Sant Bernat. És la vida que glateix, malgrat tots els problemes. La vida no s´atura, però tampoc la mort: Na Catalina Siquier "Rafalera", l´esposa del meu cosí Miquel Aguiló, ha mort aquest matí. La vida i la mort. Miro al meu entorn i no puc deixar de contemplar una desfeta. En Miquel "Perantoni", el cosí esmentat, morí el maig de 2008, mentre jo em trobava a San Francisco. No sempre ens entenguérem però ens estimàvem. També amb na Catalina, que fou una de les dones més guapes que he vist en la meva vida.
Quines coses! Avui he vist un diputat del Bloc en aigües de cala Engosauba i m´ha retret no sé què de les urbanitzacions. Jo no he urbanitzat mai ni un cossiol. Els doblers que he guanyat -i gastat- han sortit tots de la meva ploma i de la botiga que em deixà mon pare. En canvi el meu cosí Miquel, al cel sia, fou en la seva joventut i maduresa un urbanitzador inquiet. Urbanitzà la part del darrere del Barcarès, un bon tros de les terres de s´Albufera i la totalitat de Cala Mandia. Mai no li vaig trobar mal fet, això, ans al contrari. Després en Miquel ingressà en el PSM, el partit contrari a totes les urbanitzacions, i tampoc no hi vaig tenir res a dir. No el vaig poder seguir, això sí, perquè sempre he pensat que els pesemeros són uns capellanots bords. I ara, ja ho veis: en Miquel és mort, la seva dona també, i el que s´ha quedat amb la gramalleta d´urbanitzador he estat jo. M´és igual. De vegades l´enyor, en Miquel, i sé del cert que ploraré en el funeral de na Catalina. Ni ell ni jo en tenim la culpa que a Mallorca hi hagi tanta beneitura.
Demà, si Déu ho vol, naixeran els bessonets. És la vida que no s´atura. Però jo sento que el món en el què vaig viure s´enderroca al davant meu. Res és el que sembla. Però la mort, tanmateix, ens iguala a tots, ben igual que la vida.